Les fosses comunes suposen un contacte directe amb el passat. Allí apareixen objectes que són veredictes fidedignes de part de la vida de les víctimes, la memòria quotidiana amb detalls sobre les persones assassinades. Tots ells són, per tant, claus per a identificar les persones allí trobades i també aporten pistes concloents dels crims.

La vestimenta és una de les ferramentes més importants per a identificar les víctimes, però també per a conéixer la seua procedència social o el seu treballar. El tipus de sabata era definitori, ja que existia una gran distància entre les diferents classes socials. No tots podien gaudir de botins de cuir o botes militars i la majoria es conformava amb espardenyes rematades amb trossos de cautxú o pneumàtic reutilitzat. A la fotografia: espardenyes valencianes pròpies dels llauradors.

Les fosses permeten un contacte directe amb un mètode d’extermini i objectes com les cordes aparegudes junt amb els cossos parlen dels mecanismes de sotmetiment que els repressors aplicaven a les víctimes, que eren emmanillades perquè no pogueren defensar-se.

Els utensilis ofereixen pistes sobre la identitat dels desapareguts. A més, els efectes de la saponificació que, per exemple, s’ha pogut constatar al cementeri de Paterna ha permés recuperar objectes en bon estat.

Indumentària pròpia d’una víctima, amb orificis que bé poden assenyalar l’entrada dels projectils amb els quals va ser assassinada.

Les fosses permeten la recuperació de múltiples objectes associats a la vida i costums del subjecte, com claus, monedes, llapisseres partides per servir a múltiples presos, encenedors o petaques de tabac.

Elements que parlen d’un crim. Una corda per a emmanillar la víctima i els projectils extrets de les restes humanes encontrades. L’arqueologia forense aplica tècniques arqueològiques clàssiques a la cerca, alçament i exhumació de restes humanes víctimes de la violència. L’exhumació es realitza en un context judicial fonamental per a l’aclariment de les circumstàncies de la mort.