Crèdits

Una producció de

Delegación de Memoria Democrática de la Diputación de Valencia

Direcció

Bressol Produccions

Guió i textos

Carles Senso

Gravació i edició audiovisual

Toni Lucas – Vicent Pons

Correcció de color

Ricardo Fornés

Traduccions i subtitulat

Desmond Graal – Maria Prats Vidal – Jota Martínez Galiana

Disseny gràfic i desenvolupament web

Música

Edu Comelles

Arrenjaments

Rafa Ramos Sania

Mescles de so

Edu Comelles

Cançó epíleg

Pau Alabajos. Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. I (Del disc “Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés”, Bureo Músiques, 2013)

Arxiu Fílmic

Cap 01 LA BARBÀRIE: Archivo fílmico de Internet Archive. Vídeos de dominio público y de (WITNESS.org) WFYI (TV)

Cap 01 UN PAÍS EN GUERRA: «Epopée d’Espagne» (Bertrand Dunoyer, 1953). Ciné-Archives, fonds audiovisuel du PCF et du mouvement ouvrier. Película restaurada por el CNC.

Agraïments

Memorial 2238 Paterna. (Equipo técnico y artístico Memorial 2238: Pablo Sedeño Pacios, Vicente Olcina Ferrándiz y Francisco de Paula Rozalén Martínez).

Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna

Teresa Llopis Guixot

Amparo Belmonte Orts

Charo LaportaConcepción Pastor Rubira

Miquel Mollà Egea

Manolo Ramos Soler, de l’Associació de Memòria Democràtica de La Vall d’Albaida

Darío Sancho Oltra.

IES Jaume I d’Ontinyent.

Acte d’entrega de cossos de víctimes a les famílies de la fossa 100.

Cementiri municipal d’Alzira

Cementiri municipal d’Ontinyent

Memorial de paterna

Cementiri municipal de Paterna

Albert Costa

Joan Seguí

Raquel Ferrero

Museu Valencià d’Etnologia, L’Etno

Museu de Prehistòria de València, Arqueoantro

Agraïments a totes les famílies de les víctimes del franquisme de les fosses comunes de Paterna per les fotografies cedides.

Registre i propietat intel·lectual

Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0 Internacional: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Es desconeix la titularitat dels drets d’autor d’algunes de les obres que es reprodueixen en aquest projecte; en cas d’aparició es negociaran els termes dels permisos corresponents

PLAY
Exhumacions i Dignitat

El present està enterrat. Necessita exhumacions, ser excavat. L’arqueologia forense que recupera les persones assassinades i ocultades en fosses comunes s’ha revelat essencial en la recuperació de la història recent d’aquest país, amb un important paper en el debat públic sobre la democràcia actual.

Vinculats assíduament al món prehistòric, aquests professionals han mostrat la seua capacitat per a reconstruir el passat a través de cossos, objectes, espais i escrits. Són els primers testimonis d’un crim perpetrat fa dècades i cada detall és clau.

Una labor multidisciplinaria que se complementa con los conocimientos históricos, geológicos o antropológicos. Un trabajo en común para aproximarse de manera fidedigna a la realidad.

EL TREBALL DE LA MEMÒRIA
Clica en les fotos per a obrir la galeria
ETAPES HISTÒRIQUES SOBRE DECISIONS POLÍTIQUES
ETAPES HISTÒRIQUES SOBRE DECISIONS POLÍTIQUES

Les primeres exhumacions contemporànies van ser protagonitzades per familiars de les víctimes, les quals, de forma clandestina, van accedir als cossos per a oferir-los una sepultura digna.

1939-40’

Amb posterioritat es va produir un autofinançament de les associacions de familiars unides. Alguns trasllats són autoritzats pel Govern Civil. A partir de 1959, el règim dictatorial trasllada a Cuelgamuros (a Madrid) al voltant de 33.000 cossos tant de vençuts com de guanyadors de la guerra.

1945-1975

Mort el dictador, les famílies continuen sufragant les exhumacions de manera privada.

1976-1999

No va ser fins a 2006 quan, després de dècades, les institucions van començar a sentir-se interpel·lades i a aportar recursos econòmics, atorgats pel Ministeri de la Presidència. La Llei 52/2007 i el Protocol d’actuació en exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura (que va veure la llum en 2011) van permetre regularitzar les ajudes i l’assistència ministerial, delegant els treballs en mans de les famílies. Les exhumacions adquiriren un caire científic.

2006

El canvi d’executiu es va traduir, en 2012, en l’eliminació de les ajudes, vanagloriant-se públicament.

2012

L’alternança política també va suposar l’arribada a governs autonòmics de dirigents amb sensibilitat, que van emprendre noves vies d’assistència. Primer la Diputació de València i després la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana van iniciar fórmules similars a les obertes pel Ministeri.

2015
ENCLAVAMENTS SIMBÒLICS: PATERNA
Clica en les fotos per a obrir la galeria

Enclavament de perpetració però també de memòria. Paterna. Almenys 2.238 persones allí enterrades en fosses comunes.

Paterna és un enclavament singular. Per la concentració repressiva, per la identificable institucionalització del terror, per la conservació biològica dels cossos soterrats i per la resistència memorialista de les famílies.

En el conjunt del territori valencià, segons les investigacions de Gavarda, són assassinades 4.714 persones des del 3 d’abril de 1939 fins a finals de 1956.

Garanties judicials inexistents, judicis que són simulacions. Burocratització del terror, institucionalització de la repressió. Dels centres de reclutament al “paredó” del Terrer.

155 fosses documentades.

Clica per vore el vídeo complet

Les exhumacions comencen lluny de les fosses. En un objecte silenciat durant dècades en el fons d’un calaix, en el relat d’un ja envellit treballador o d’una descendent que mai va perdre l’esperança. Hi ha objectes i relats que condueixen a la veritat.

Quan la terra descobreix els cossos, comença un treball minuciós d’identificació que, evidentment, també necessita els familiars, que aportaran la connexió genètica. A vegades, les pistes condueixen.

Objectes que han quedat en el record i que tornen a la llum, que uneixen el passat i el present i que es converteixen en símbols amb un valor indesxifrable.

ARQUEOLOGIA DE LES FOSSES
Clica per obrir la galeria
Clica per vore el vídeo complet
ARQUEOLOGIA DE LES FOSSES
Clica en les fotos per a obrir la galeria

Les fosses comunes suposen un contacte directe amb el passat. Allí apareixen objectes que són veredictes fidedignes de part de la vida de les víctimes, la memòria quotidiana amb detalls sobre les persones assassinades. Tots ells són, per tant, claus per a identificar les persones allí trobades i també aporten pistes concloents dels crims.

La vestimenta és una de les ferramentes més importants per a identificar les víctimes, però també per a conéixer la seua procedència social o el seu treballar. El tipus de sabata era definitori, ja que existia una gran distància entre les diferents classes socials. No tots podien gaudir de botins de cuir o botes militars i la majoria es conformava amb espardenyes rematades amb trossos de cautxú o pneumàtic reutilitzat. A la fotografia: espardenyes valencianes pròpies dels llauradors.

Les fosses permeten un contacte directe amb un mètode d’extermini i objectes com les cordes aparegudes junt amb els cossos parlen dels mecanismes de sotmetiment que els repressors aplicaven a les víctimes, que eren emmanillades perquè no pogueren defensar-se.

Els utensilis ofereixen pistes sobre la identitat dels desapareguts. A més, els efectes de la saponificació que, per exemple, s’ha pogut constatar al cementeri de Paterna ha permés recuperar objectes en bon estat.

Indumentària pròpia d’una víctima, amb orificis que bé poden assenyalar l’entrada dels projectils amb els quals va ser assassinada.

Les fosses permeten la recuperació de múltiples objectes associats a la vida i costums del subjecte, com claus, monedes, llapisseres partides per servir a múltiples presos, encenedors o petaques de tabac.

Elements que parlen d’un crim. Una corda per a emmanillar la víctima i els projectils extrets de les restes humanes encontrades. L’arqueologia forense aplica tècniques arqueològiques clàssiques a la cerca, alçament i exhumació de restes humanes víctimes de la violència. L’exhumació es realitza en un context judicial fonamental per a l’aclariment de les circumstàncies de la mort.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.