Crèdits

Una producció de

Delegación de Memoria Democrática de la Diputación de Valencia

Direcció

Bressol Produccions

Guió i textos

Carles Senso

Gravació i edició audiovisual

Toni Lucas – Vicent Pons

Correcció de color

Ricardo Fornés

Traduccions i subtitulat

Desmond Graal – Maria Prats Vidal – Jota Martínez Galiana

Disseny gràfic i desenvolupament web

Música

Edu Comelles

Arrenjaments

Rafa Ramos Sania

Mescles de so

Edu Comelles

Cançó epíleg

Pau Alabajos. Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. I (Del disc “Pau Alabajos diu Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés”, Bureo Músiques, 2013)

Arxiu Fílmic

Cap 01 LA BARBÀRIE: Archivo fílmico de Internet Archive. Vídeos de dominio público y de (WITNESS.org) WFYI (TV)

Cap 01 UN PAÍS EN GUERRA: «Epopée d’Espagne» (Bertrand Dunoyer, 1953). Ciné-Archives, fonds audiovisuel du PCF et du mouvement ouvrier. Película restaurada por el CNC.

Agraïments

Memorial 2238 Paterna. (Equipo técnico y artístico Memorial 2238: Pablo Sedeño Pacios, Vicente Olcina Ferrándiz y Francisco de Paula Rozalén Martínez).

Plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna

Teresa Llopis Guixot

Amparo Belmonte Orts

Charo LaportaConcepción Pastor Rubira

Miquel Mollà Egea

Manolo Ramos Soler, de l’Associació de Memòria Democràtica de La Vall d’Albaida

Darío Sancho Oltra.

IES Jaume I d’Ontinyent.

Acte d’entrega de cossos de víctimes a les famílies de la fossa 100.

Cementiri municipal d’Alzira

Cementiri municipal d’Ontinyent

Memorial de paterna

Cementiri municipal de Paterna

Albert Costa

Joan Seguí

Raquel Ferrero

Museu Valencià d’Etnologia, L’Etno

Museu de Prehistòria de València, Arqueoantro

Agraïments a totes les famílies de les víctimes del franquisme de les fosses comunes de Paterna per les fotografies cedides.

Registre i propietat intel·lectual

Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0 Internacional: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Es desconeix la titularitat dels drets d’autor d’algunes de les obres que es reprodueixen en aquest projecte; en cas d’aparició es negociaran els termes dels permisos corresponents

PLAY
El Context

El desastre de la guerra ha perseguit la història de la humanitat. Espais de perpetració es distribueixen, macabrament, per tots els racons del món.

La violència, el dolor, la frustració i el silenci. Però amb ells, paral·lelament, la resistència, la memòria, la dignitat i el crit.

No hi ha societat que no haja legitimat el poder, en algun moment del seu passat o present, en la violència i la repressió.

Després d’aixó, el silenci imposat es combat amb el record necessari. Per a les víctimes i els seus descendents, per a la democràcia i la seua defensa dels drets humans fonamentals, per a la justícia.

LA BARBÀRIE
Clica per obrir la galeria
Clica per vore el vídeo complet

El final de la guerra no suposa la pau. Més si el poder queda en mans d’un govern totalitari, que fa de la repressió un dels seus eixos. Durant la contesa, la violència s’ensenyoreix al país durant tres anys.

La repressió republicana es concentra principalment en els mesos posteriors al colp d’estat. La franquista s’estén i continua després durant la dictadura. La conseqüència són centenars de milers de morts, molts d’ells enterrats en fosses comunes. Sense reconeixement, sense respecte.

La dictadura imposa el silenci. El país s’homogeneïtza i persegueix el dret democràtic, la pluralitat política i la protesta sindical. La violència forma part del règim i la justícia desapareix. Els considerats dissidents són purgats laboralment, perseguits socialment i estigmatitzats. Les seues famílies comparteixen la pena i la sentència. La dona i el seu cos passen a ser camp de batalla. 

En última instància, l’assassinat. Però amb la mort no acaba el càstig.

UN PAÍS EN GUERRA
Clica en les fotos per a obrir la galeria
Clica per vore el vídeo complet
Nº DE FOSSES AL TERRITORI VALENCIÀ

Castelló 162
València 373
Alacant 77

Totals 612

*Dades  actualitzades a l’hivern de 2025 després de les darreres investigacions d’Arqueoantro

PARTICULARITATS DE LA REPRESSIÓ
Clica en les fotos per a obrir la galeria

Paterna també va acollir afusellaments de la rereguarda republicana.

Similituds?
Durant els mesos inicials de la guerra (aproximadament entre mitjan 1936 i principis de 1937) el descontrol provoca 450 execucions. Enterrats a Paterna i al Cementeri General de la ciutat de València. Sense judicis ni garanties.

Diferències?
Els afusellaments no van tindre caràcter de continuïtat i les institucions republicanes, més aviat, i al contrari que les franquistes, van limitar fins a fer desaparéixer els judicis sumaríssims.

Després de la victòria de Franco i la imposició dictatorial, les víctimes de la rereguarda republicana van ser exhumades, identificades i enterrades amb honors públics.

Clica per vore el vídeo complet
DIFERÈNCIES I SIMILITUDS

El franquisme va utilitzar els judicis sumaríssims com la principal eina repressora a partir de març de 1937. Les execucions extrajudicials dels primers mesos de contesa es van substituir per una farsa de litigis caracteritzats per la falta de garanties dels acusats, la brevetat dels judicis i la imposició constant dels criteris de la fiscalia sota la imposició del Codi de Justícia Militar.

Tot amb l’objectiu de dur a terme una “àmplia neteja d’indesitjables”, en paraules del comandant de la Guàrdia Civil de Càceres. Als acusats se’ls obria la causa processal quan ja estaven a la presó, on eren torturats durant els interrogatoris sense tindre coneixement de què se’ls imputava. Tot estava ja decidit i de poc o res servien els advocats defensors.

Es calcula que aproximadament un milió de consells de guerra es van convertir en una espècie de viatge irreversible cap a la mort.

Els judicis sumaríssims representaren una agressió directa als drets humans fonamentals.

DIFERÈNCIES I SIMILITUDS
Clica per obrir la galeria
VIDES TRUNCADES
Clica en les fotos per a obrir la galeria
VIDES TRUNCADES
Clica en les fotos per a obrir la galeria
Clica en les fotos per a obrir la galeria

Veritat, justícia i reparació. La petició sorgeix de les famílies de les víctimes. La societat, amb la seua mobilització, permet que es convertisca en una exigència o en una ignomínia.

40'-50'
Clica en les fotos per a obrir la galeria

L’Estat espanyol només reconeix, de manera genèrica i exceptuant casos puntuals, la necessitat de justícia sobre els desapareguts a partir del segle XXI. Abans, silenci institucional i soledat familiar.

60'-70'
Clica en les fotos per a obrir la galeria

Per això Espanya és referent negatiu amb més de 100.000 desapareguts durant dècades i dècades. Una anomalia democràtica.

Però les associacions no callen i exigeixen respecte a la normativa internacional de drets humans. Ho continuen fent hui. Alguna cosa s’ha avançat, molt queda per fer.

2000s - Actualitat
Clica per vore el vídeo complet
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.