LES FOSSES DE LA VERGONYA

El desastre de la guerra ha perseguit la història de la humanitat. Espais de perpetració es distribueixen, macabrament, per tots els racons del món.

La violència, el dolor, la frustració i el silenci. Però amb ells, paral·lelament, la resistència, la memòria, la dignitat i el crit.

No hi ha societat que no haja legitimat el poder, en algun moment del seu passat o present, en la violència i la repressió.

Després d’aixó, el silenci imposat es combat amb el record necessari. Per a les víctimes i els seus descendents, per a la democràcia i la seua defensa dels drets humans fonamentals, per a la justícia.

LA BARBÀRIE

Clica per obrir la galeria

Clica per vore el vídeo complet

El final de la guerra no suposa la pau. Més si el poder queda en mans d’un govern totalitari, que fa de la repressió un dels seus eixos. Durant la contesa, la violència s’ensenyoreix al país durant tres anys.

La repressió republicana es concentra principalment en els mesos posteriors al colp d’estat. La franquista s’estén i continua després durant la dictadura. La conseqüència són centenars de milers de morts, molts d’ells enterrats en fosses comunes. Sense reconeixement, sense respecte.

La dictadura imposa el silenci. El país s’homogeneïtza i persegueix el dret democràtic, la pluralitat política i la protesta sindical. La violència forma part del règim i la justícia desapareix. Els considerats dissidents són purgats laboralment, perseguits socialment i estigmatitzats. Les seues famílies comparteixen la pena i la sentència. La dona i el seu cos passen a ser camp de batalla.

En última instància, l’assassinat. Però amb la mort no acaba el càstig.

UN PAÍS EN GUERRA

Clica en les fotos per a obrir la galeria

Clica per vore el vídeo complet

Nº DE FOSSES AL TERRITORI VALENCIÀ

Castelló 162
València 373
Alacant 77

Totals 612

*Dades actualitzades a l’hivern de 2025 després de les darreres investigacions d’Arqueoantro

PARTICULARITATS DE LA REPRESSIÓ

Clica en les fotos per a obrir la galeria

Veure revers

Paterna també va acollir afusellaments de la rereguarda republicana.

Similituds?
Durant els mesos inicials de la guerra (aproximadament entre mitjan 1936 i principis de 1937) el descontrol provoca 450 execucions. Enterrats a Paterna i al Cementeri General de la ciutat de València. Sense judicis ni garanties.

Veure revers

Veure revers

Veure revers

Diferències?
Els afusellaments no van tindre caràcter de continuïtat i les institucions republicanes, més aviat, i al contrari que les franquistes, van limitar fins a fer desaparéixer els judicis sumaríssims.

Després de la victòria de Franco i la imposició dictatorial, les víctimes de la rereguarda republicana van ser exhumades, identificades i enterrades amb honors públics.

Clica per vore el vídeo complet

DIFERÈNCIES I SIMILITUDS

El franquisme va utilitzar els judicis sumaríssims com la principal eina repressora a partir de març de 1937. Les execucions extrajudicials dels primers mesos de contesa es van substituir per una farsa de litigis caracteritzats per la falta de garanties dels acusats, la brevetat dels judicis i la imposició constant dels criteris de la fiscalia sota la imposició del Codi de Justícia Militar.

Tot amb l’objectiu de dur a terme una “àmplia neteja d’indesitjables”, en paraules del comandant de la Guàrdia Civil de Càceres. Als acusats se’ls obria la causa processal quan ja estaven a la presó, on eren torturats durant els interrogatoris sense tindre coneixement de què se’ls imputava. Tot estava ja decidit i de poc o res servien els advocats defensors.

Es calcula que aproximadament un milió de consells de guerra es van convertir en una espècie de viatge irreversible cap a la mort.

Els judicis sumaríssims representaren una agressió directa als drets humans fonamentals.

DIFERÈNCIES I SIMILITUDS

Clica per obrir la galeria

VIDES TRUNCADES

Clica en les fotos per a obrir la galeria

VIDES TRUNCADES

Clica en les fotos per a obrir la galeria

Clica en les fotos per a obrir la galeria

Veritat, justícia i reparació. La petició sorgeix de les famílies de les víctimes. La societat, amb la seua mobilització, permet que es convertisca en una exigència o en una ignomínia.

40'-50'

Clica en les fotos per a obrir la galeria

L’Estat espanyol només reconeix, de manera genèrica i exceptuant casos puntuals, la necessitat de justícia sobre els desapareguts a partir del segle XXI. Abans, silenci institucional i soledat familiar.

60'-70'

Clica en les fotos per a obrir la galeria

Per això Espanya és referent negatiu amb més de 100.000 desapareguts durant dècades i dècades. Una anomalia democràtica.

Però les associacions no callen i exigeixen respecte a la normativa internacional de drets humans. Ho continuen fent hui. Alguna cosa s’ha avançat, molt queda per fer.

2000s - Actualitat

Clica per vore el vídeo complet

Anar al CAPÍTOL 0

Anar al CAPÍTOL 2

Introducció

El Context

Exhumacions i Dignitat

La Memòria Oblidada

El Futur del Record

Epíleg

Una producció de

Direcció

Guió i textos

Gravació i edició audiovisual

Correcció de color

Traduccions i subtitulat

Disseny gràfic i desenvolupament web

Música

Arrenjaments

Mescles de so

Cançó epíleg

Arxiu Fílmic

Agraïments

Registre i propietat intel·lectual